Revolució!!

La Propietat Intel•lectual i Internet

Senyors,

L’existència, creixement, desenvolupament i progrés d’aquest blog depén única i exclusivament de nosaltres. Els fets ocorreguts amb les fotografies del post “Visca l’aigua”, poden marcar el futur d’aquesta iniciativa.

Per tant em permeto una reflexió, de com ha de resoldre’s aquest tema, ja que com he dit marcarà el futur del blog.

Reflexió:

Aquest va començar amb els següents principis explicats en el post GENESI:

“Al principi, Déu va crear el cel i la terra, va crear la llum, el firmament, els ésser vius, Messi i el copón bendito....
Molt bé! Però es va oblidar de crear aquest Blog. Així que us demano la vostra col·laboració per anar compartint i comentant ( en la mesura que el vostre temps ho permeti ) tot el que penseu, dieu i vulgueu”.

Permeteu-me fer-vos notar que el post “Visca l’aigua” no trenca cap dels principis expressats en el Gènesi, i que sota el meu punt de vista, el cessament aplicat a aquest post no és lícit, i això, si que ha vulnerat els principis esmentats anteriorment.

Finalment:

Només com a nota informativa...

La Propietat Intel·lectual i Internet

 “els conflictes entre llibertat d'expressió i propietat intel·lectual només poden dirimir-se davant dues jurisdiccions: la penal i la mercantil”. El Parlament Europeu, al juliol de 2006 va dictar una Resolució sobre la llibertat d’expressió a Internet on instava al Consell i als Estats membres de la UE que emetessin una declaració conjunta ratificant el seu compromís en favor de la protecció dels drets dels usuaris d'Internet i del foment de la llibertat d'expressió en Internet.

Normativa actual Llei de la Propietat Intel·lectual

Article 1 La propietat intel·lectual d'una obra, ja sigui literària o científica, correspon a l'autor pel fet de la seva creació.

Article 2 La propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personal i patrimonial. S'atribueix a l'autor la plena disposició i el dret exclusiu per a l'explotació de la seva obra.

Anem d'excursió?

Ni la festa d’ahir, que es va allargar fins a ben entrada la matinada, ni la poca estona que he dormit m’han influït gens ni mica de bon matí. Després d’una bona dutxa per sincronitzar cos i ment, un sempre es troba millor, però si hi afegim  un esmorzar a base de pa torrat amb fuet, un suc i un croissant de xocolata cobert amb sucre glaç, m’atreviria a dir que un es troba en perfectes condicions.

Després de que tots haguem esmorzat toca una d’aquelles activitats poc originals, però molt esperades: caminada cap al poble (amb copeta de vi inclosa).

Un cop hem estat preparats, alguns pendents del fred i d’altres de la calor, partim cap a Vallespinosa. Dit així sembla molt lluny, mirat des de l’era de la masia sembla un passeig.

De camí ens trobem a un pagès amb el seu tractor. Ha fet cara de sorprès en veure uns joves caminants (o potser li ha vingut al cap la música de fons que devia sentir ahir a la nit). El cas és que després de saludar-lo hem segui el nostre camí.

Parada obligada als contenidors, i seguim en marxa. Els mateixos comentaris de sempre al veure un boc seguit de les seves cries; els mateixos comentaris de sempre al veure la piscina d’una de les cases més boniques de la contrada – “a veure qui és capaç de banyar-se aquesta nit!”- ningú, com sempre.

Arribem al poble i agafem un caminet que sembla que pugi muntanya amunt, però que voreja la part alta del poble. Des d’allà tenim una vista panoràmica immillorable. Parada tècnica per a seure, xerrar i reflexionar. Sembla que la ment comença a trobar-se bé mentre l’aire fresc que respirem ens fa sentir més viu que mai!

Després d’estar una estoneta descansant hem de seguir el nostre passeig. Propera parada: la plaça del poble.

Ens asseiem a uns bancs de pedra que hi ha just davant de l’ajuntament i ens quedem contemplant aquelles cases velles (però la majoria restaurades) que es deixen veure per tot el nostre voltant. Un petit impàs per a seguir en aquest petit viatge en el temps en el que ens endinsem cada vegada que fem l’excursió a Vallespinosa.

Seguim carrer avall per anar a petar a un camí que ens portarà a la font. És on tenim previst parar per a fer un piscolabis acompanyat d’una copeta de vi. En pocs minuts arribem al nostre destí. Només se senten els ocells i les fulles dels arbres que es mouen en dansa amb el vent.

Obrim una bossa de patates i destapem un vi negre del Penedès, com ha de ser. Després de que tothom tingui el seu got ple, toca brindar. Un brindis més que esperat en una parada més que merescuda. Un moment per poder trobar-se un mateix en un entorn meravellós i en plena natura.

Faig un glop de vi i seguidament tanco els ulls per a degustar-lo tot escoltant el silenci...

Tot d’una sona el despertador. És hora de llevar-se. Només ha estat un somni, però m’ha servit per a recordar un d’aquells bons moment que es viuen al Coto!

Baúl de los recuerdos

He obert una finestra al passat i m'he trobat amb això.

Mireu el look de l'Hispanu....és impagable! I el del Ricky a lo Tamudo amb el cordil penjant!
Salinas, fashion victim! Boro, eramos tan jóvenes!
Gràcies pels anys compartits! A veure si us animeu i mogueu el cotarro durant el finde!

GASTÓN CABEZÓN

Compren, chicos compren!!!! Diría un viejo conocido argentino.

Ho he vist a un catàleg al menjador de la empresa, he flipat i no m’he pogut estar de compartir-lo amb tots vosaltres!

Fins i tot té els meus ulls! L’únic que li sobra una mica de cabells i li falta una mica de nas (Reta, faig el comentari perquè són del teu estil i voldria que aportessis alguna cosa més)

Creieu que podré demanar comissions sobre les vendes???!

Uffffff per fi!!

Espero que us agradi el disseny......ja és tard i he d'anar a dormir perquè sinó demà no treballa ni Déu!
Apa, Brutru et deixo una altra foto del borratxo! Bon divendres!

IT'S COTOTIMEEEEE!

Gràcies als creadors del Blog, intentaré reviure els moments compartits des del meu arxiu fotogràfic...............per la setmana vinent preparo fotos escaneixades!!! (aquesta paraula crec que encara no la teniu a la vostra llengua però crec que amb el nivell C obtingut tinc prou autoritat per inventar-me-la) Apa, que ja som dijous!
Gastón